Oskar Panizza

Leopold Hermann Oskar Panizza (* 12 de novembre de 1853 a Kissingen; † 28 de setembre de 1921 a Bayreuth ) va ser un psiquiatre, escriptor, satíric, reformador de l'ortografia, crític de la psiquiatria, crític de religió, editor i publicista alemany.

En els seus escrits, tant els publicats com els inèdits, Oskar Panizza va atacar l'Estat autoritari guillermí l' Església catòlica, els tabús sexuals i la moral burgesa. Ocupa un paper especial en la història literària alemanya: aquest solitari del modernisme muniquenc només es pot classificar vagament entre el naturalisme i l'expressionisme . El seu entorn literari estava influenciat pel naturalisme; la seva forma narrativa preferida era subjectiva i poc convencional, sovint amb elements fantàstics, similar en aquest sentit a alguns autors classificats com a expressionistes.

L'obra principal de Panizza és, sense dubte, el drama satíric ''Das Liebeskonzil (El Concili de l'Amor),'' publicat el 1894 i estrenat el 1967, un grotesc anticatòlic sense parangó en la història literària, que li va valer a l'escriptor un any de presó . També són significatives les històries grotesques de Panizza, en què combinava realisme i fantasia. Exiliat a Suïssa, de 1897 a 1900, va publicar la revista ''Zürcher Diskussjonen (Zürcher Diskussjonen)'', en què defensava posicions anarquistes individuals i radicalment antieclesiàstiques. En les seves contribucions, va utilitzar una ortografia privada fonètica, amb lleuger accent fràncnic.

Després de rebre una estricta educació pietista i una carrera escolar marcada pel rebuig acadèmic, Panizza va esdevenir metge assistent en psiquiatria, però finalment es va decantar per la literatura i, després d'una sèrie d'escrits cada cop més provocatius, va publicar el 1894 el drama de lectura [una peça teatral per ser llegida, que presentava en l'època, deixant de banda el seu contingut, dificultats tècniques per ser representada] ''Das Liebeskonzil (El concili de l'amor)'', que ara es considera la seva obra més important. Va ser confiscat poc després. L'autor va ser acusat de blasfèmia i condemnat a un any de presó. Després del seu alliberament, Panizza va renunciar a la seva ciutadania alemanya i es va exiliar a Zuric i, després de ser expulsat d'allà, a París. La seva última obra impresa durant la seva vida es va publicar el 1899: un volum de poesia anomenat ''Parisjana'', dedicat a l'escriptor Michael Georg Conrad, que contenia diversos poemes polèmics dirigits contra l'emperador alemany Guillem II. Després de la publicació del volum, es va emetre una ordre d'arrest internacional per lesa majestat i es van confiscar tots els seus béns restants a Alemanya. Com que restà empobrit, Panizza es va veure obligat a tornar a Alemanya el 1901, on va ser arrestat i sotmès a un examen psiquiàtric, però alliberat al cap d'unes setmanes. Després va viure aïllat i cada cop més allunyat del seu entorn a París fins al 1904. Assetjat per problemes de salut mental, va tornar a Munic, on finalment va provocar el seu ingrés en un hospital psiquiàtric. El 1905, va ser declarat incompetent. Després de 16 anys al sanatori de Herzoghöhe, va morir a Bayreuth el 1921.

Cap altre autor de l'Alemanya guillermina —potser amb l'excepció de Frank Wedekind— va ser tan greument afectat per la censura, ni les seves obres literàries van ser tan durament perseguides pels tribunals. Gairebé tots els seus llibres van ser prohibits i confiscats poc després de la publicació, una representació de Die ''Liebeskonzil'' (El concili de l'amor) va ser impensable durant dècades, i la seva família es va negar a alliberar els drets d'autor després de la seva mort i presumiblement va destruir parts importants dels seus escrits pòstums. Així, les seves obres no van començar a ser rebudes a major escala fins a finals de la dècada dels anys seixanta del segle XX, i això no va succeir a major escala fins a la dècada dels vuitanta del mateix segle. Proporcionat per Wikipedia