Johann Jakob Wilhelm Heinse

Johann Jakob Wilhelm Heinse (Langewiesen 16 de febrer de 1749 - Aschaffenburg 22 de juny de 1803) fou un escriptor alemany.

En acabar l'escola a Schleusingen, va freqüentar la Universitat de Jena i la d'Erfurt per estudiar-hi dret. Allà hi va conèixer el poeta Christoph Martin Wieland, que li va presentar el pare Gleim el 1772, i aquest li va oferir un lloc com a tutor d'una família de Quedlinburg. El 1774 es va traslladar a Düsseldorf, per ajudar el poeta Jacobi en la publicació del periòdic ''Iris''. Per la seva creixent passió per l'art, el 1780 va viatjar a Itàlia, on hi va residir tres anys. De retorn a Düsseldorf el 1784, va ser nomenat, el 1786, lector i bibliotecari de l'elector Friedrich Karl Josef von Erthal, arquebisbe de Magúncia.

L'obra per la qual és més conegut és ''Ardinghello i les illes afortunades'' (1787), una novel·la ambientada a Itàlia durant el , en la qual exposa els seus punts de vista sobre l'art i la vida. En altres novel·les, ''Laidion o Misteris d'Eleusis'' (1774) i ''Hildegard von Hohenthal'' (1796), combina la sensualitat franca de Wieland amb l'entusiasme de l«Sturm und Drang». Heinse va tenir una gran influència en l'escola romàntica com a novel·lista i com a crític. També va ajudar a reforçar el mite d'una Itàlia encara impregnada de reminiscències paganes, en una clara connexió amb l'època clàssica. Les seves obres completes van ser publicades per primera vegada a Leipzig el 1838. Proporcionat per Wikipedia